item1

Això era i no era, en un mas de la serra de Penàguila

Va caminar i caminar fins a trobar el riu Frainós, ple a desbordar d’aigua pel desgel de l’Aitana

 

Les Portes a l'Aitana i la Serrella.

Penàguila obre les portes a les serres d’Aitana i Serrella a 685msnm; Un racó de món on la natura es fa l’ama de la nostra ànima. Un lloc per a gaudir de la pau que tan sols pot transmetre l’aire pur filtrat pels pins, les carrasques, els xiprers, els xops, els ametllers i les oliveres, els quals conformen aquest paisatge farcit d’espais on el viatger podrà omplir-se d’energia renovada.

 

 

 

Submergeix-te en cada racó d’aquesta vila.

 

torre de muralla penaguila

Torre de la Muralla

Si fem una passejada pel casc urbà del poble podem intuir el seu passat medieval a primer cop d’ull simplement passant pel Portalet, el qual és l'antiga porta d’entrada al poble. En alçar la vista pel carrer de l’Era, podem observar quatre de les torres de l’antiga muralla de finals del segle XIII-principis del XIV.

 

restes muralla penaguila

Torre Vernet i llenç de Muralla.

 

S'ha de parar atenció ben bé, perquè estan mimetitzades amb les cases, aprofitant-les per a la construcció d'aquestes. Arribant a les restes de la Torre Vernet, podem observar inclús un llenç de muralla sobre algunes cases.

 

carrer de penaguila

Carrer Major.

 

Seguint la nostra ruta pel poble, descobrirem l’empremta del passat en els blasons que hi ha a les façanes d’algunes cases o en les plaques commemoratives que recorden l'Arquebisbe Company i Mossen Bernat Fenollar.

 

Deixant el casc urbà, podem baixar per la costera del Riuet (Una font amb vint I tants canons de bronze i un mascaró brollant aigua fresca, directa del manantial, omplint el llavador on les dones del passat anaven a fer la bugada, i que canalitza l’aigua a la séquia, camí de les hortes) on actualment hi ha plataners i abans hi havia els oms descrits per Enric Valor en la rondalla “I queixalets també".

A l’ombria del poble, tenim el camí que va a l’Hort de Santos. Un camí de xiprers envoltat de pins i bancals d’oliveres ens porta, paral·lel al barranc de l’Anadrach, a les portes d’un jardí romàntic del segle XIX. No cal oblidar la ruta fitoclimàtica que ens explica la botànica del barranc i que és un camí alternatiu al principal. Una vegada arribem al jardí, ens trobem amb unes majestuoses sabines, les quals guarden unes portes de ferro que s’obren donant-nos pas a un recinte ple de màgia on les deesses Persèfone i Demèter ens donen la benvinguda al seu particular Olimp, amb el seu estany de peixos, l'umbracle, el laberint, el bosc de teixos i diversos espais on gaudir de la pau.

Pujar al Castell.

Vells cedres, xiprers i algun salze ens acompanyen en la pujada fins l’ermita dels Sants, on s’agenollà l’oncle Porra i es va fer el senyal de la creu (de la rondalla "El Dimoni Fumador"). Allà encetem la ruta que ens duu al Castell, pel vell Camí del Peix o de La Vila, passant a pocs metres de la Cova del Dimoni Fumador, on podem observar un abric amb restes de pintures d’art rupestre llevantí. Ja dalt del Collao, ens endinsem en la serra pel mig de ginebres, romers, pins, coscolles… fins que arribem a les restes d’un antic despoblat iber que ens porta directes a les restes del castell del segle VIII i al barranc del Salt.

Altres racons, també ens conviden a passar una bona estona gaudint d’aquests paratges. Una visita a les restes d’un misteriós oratori o escorcollar entre les soques dels xops del riu on podem trobar bolets i un univers de colors ocres, verds o rojos a la tardor podrien ser dues bones opcions, així com visitar vestigis del passat com ara aqüeductes o molins, fins i tot un del segle XIII.

 

 

 

Una casa en un entorn cultural.

 

Diverses activitats culturals es produeixen al llarg de l’any, cap en una data concreta, però sí dintre una època determinada, la primavera. Al llarg d'ella, un bon grapat de contes i rondalles narrades per contacontes i escriptors del País Valencià es reuneixen en una jornada d’aplec en homenatge a Enric Valor. Quan arriba l’estiu, a l’Hort de Santos, concerts a la fresca plenen de notes de música clàssica o de jazz la màgia del jardí. També a la casa, concerts de jazz o de cantautors i grups com Andreu Valor o Musicants, amenitzen les vetllades a la terrassa. Pel juliol, es celebra el Pedrafest, una modesta aportació del poble, el qual organitza el seu festival de música en valencià i, per últim, durant el cap de setmana més proper a Sta. Llúcia, tenim una fira que coincideix amb la data de l’alineació solar que es produeix per l'arc de Sta.Llúcia.